NAIXAMENTDE DE EL DÉU DEL MAR

Posidó i Neptú

Per a altres usos d'aquest terme, vegeu Posidó (desambiguació).

Posidón1 o Poseidón2 (grec antic: Ποσειδῶν3, romanització: Poseidon, pronunciació: clàssica: pos ː dɔ ː n, Koiné: POSI ː DO ː n, bizantina: Posidó) és el déu del mar, les tempestes i, com «Agitador de la Terra», dels terratrèmols a la mitologia grega. El nom del déu marí etrusc Nethuns va ser adoptat en llatí per Neptú (Neptunus) en la mitologia romana, sent ambdós déus del mar anàlegs a Posidó. Les tauletes lineal B mostren que Posidó va ser venerat a Pilos i Tebas en la Grècia micènica de finals de l'Edat del Bronze, però va ser integrat en el panteó olímpic posterior com a germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats hel · lenes, encara que va perdre el concurs per Atenes contra Atenea. Li va ser dedicat un himne homèric.

Culte
Ruïnes del temple de Posidó al cap de Súnion.
Posidó era un important déu municipal de diverses ciutats: a Atenes, era el segon en importància per darrere només d'Atenea, mentre a Corint ia moltes ciutats de la Magna Grècia era el déu cap de la polis.
En el seu aspecte benigne, Posidó es concebia creant noves illes i oferint mars en calma. Quan s'enfadava o era ignorat, hendía terra amb el seu trident i provocava deus caòtics, terratrèmols, enfonsaments i naufragis. En l'Odissea, el seu rancor cap Odisseu va impedir a aquest tornar a casa a Ítaca. Els mariners oraven a Posidó per tenir un viatge segur, de vegades ofegant cavalls com sacrifici, d'aquesta manera, segons un papir fragmentari, Alexandre el Gran es va aturar a la costa grega abans de la Batalla d'Issos i va recórrer a les oracions, «invocant l' déu del mar Posidó, per al que va ordenar que un carro de quatre cavalls fos llançat a les ones ». 4
Segons Pausanias, Posidó va ser un dels guardians de l'oracle de Delfos abans que l'olímpic Apol · lo el substituís. Apol · lo i Posidó col · laboraven estretament en molts àmbits: en la colonització, per exemple, Apol · lo Délfico donava l'autorització per partir i assentar-se, mentre Posidó cuidava dels colonitzadors en el seu viatge i proporcionava l'aigua purificadora per al sacrifici fundacional. En la seva Anàbasi, Xenofont descriu a un grup de soldats espartans a 400-399 a. C. cantant un peán a Posidó, un tipus d'himne destinat normalment a Apol · lo.
Com Dionís, que enfervorizaba a les Ménades, Posidó també provocava certes formes de pertorbació mental. Un text hipocràtic de c. 400 a. C., Sobre la malaltia sagrada, afirma que era considerat culpable de certs tipus d'epilèpsia.